Accueil > Citations > Vint-i-dos contes: La sang (1958) – Mercè Rodoreda

Vint-i-dos contes: La sang (1958) – Mercè Rodoreda

I aquella tarda, amb el sol que es ponia, vaig veure que, amb les cames estirades, els meus genolls tenien arrugues a banda i banda de la cassoleta. Em vaig adonar, però m’en vaig adonar de debò, que ja no era jove. Perquè, sap?, abans, quan veia un vell, el veia tal com era, és a dir, sense poder imaginar que havia estat jove; com si els vells fossin una mena de gent que ja havia nascut lletja i am arrugues i sense dents i sense cabells. Com si fossin d’un altre mòn. I en aquell moment vaig enyorar la sang, auqella sang que quan la vaig veure per primera vegada em va fer plorar tant perquè em va semblar que era una tara i que, amb aquella tara, ningú no es voldria casar amb mi. […] I quan una dona sent aquestes coses voldria una mà que li estrenyés la mà i una veu que molt baix diguès: “t’entenc!” Però, com vol que una dona com jo trobi una veu que digui aquestes paraules que es necessiten, si amb prou feines m’entenc jo, compren?

Publicités
Catégories :Citations Étiquettes : , ,
  1. Aucun commentaire pour l’instant.
  1. No trackbacks yet.

Laisser un commentaire

Entrez vos coordonnées ci-dessous ou cliquez sur une icône pour vous connecter:

Logo WordPress.com

Vous commentez à l'aide de votre compte WordPress.com. Déconnexion / Changer )

Image Twitter

Vous commentez à l'aide de votre compte Twitter. Déconnexion / Changer )

Photo Facebook

Vous commentez à l'aide de votre compte Facebook. Déconnexion / Changer )

Photo Google+

Vous commentez à l'aide de votre compte Google+. Déconnexion / Changer )

Connexion à %s

%d blogueurs aiment cette page :